Ètica i Mitjans de Comunicació.

(Pi, pi, pi, pii) Són les set de la matinada i sona la ràdio. És l’alarma, ja he d’alçar-me; i com tots els dies la meva dóna ja porta trenta minuts a l’ordinador, en Internet, lògicament, i comença a parlar-me de les noves estadístiques del govern. No m’ha saludat. Me’n vaig corregent, ni m’acomiade, però, abans he de tomar el desdejuni amb la mania d’encendre el televisor de la cuina (la duquessa d'Alba...), la fam ja no existeix en la meva persona.
Ix al carrer i mentre camine per agafar el BUS em pose el nou mp3. “No pot ser. No tinc cançons!, clar, ahir quan estava a l’ordinador no vaig parar de llegir coses de l’Alacrana i no me’n va donar temps a pasar-me les cançons al mp3. Hauré d’escoltar la ràdio”. Pose una emissora de música, però, no pot ser, són les set i mitja i altra vegada: (pi, pi, pii. Dos quarts per a vuit, les noticies d'avui...). Recite aquesta “cançó” mentre camine, la poca gent que hi ha creua el carrer, estic a soles amb les noticies.
Per fi la parada, escoltant música i la veu d’un locutor que només parla de música i rodejat de gent. Quan menys me’l esperava, un cartel de la GRIP A, no el vull veure, però és el meu BUS. Si el perd no arribaré al treball. Una vegada dins em sec i… altra vegada un televisor, l’he de veure, és una mania, no m’importa el que diu.
Ja estic arribant, ja estic dins de l’oficina. Són les 7:59 i veig al meu capitost que em diu: “Molt bé, Garcia!, arribes a les vuit en punt”. Jo, automàticament, li dic:
“Pi, pi, pi, pii”.


La importància dels mitjans de comunicació en la societat actual és evident, i cada vegada tenim més rutes per trobar la informació (Internet, ràdio, premsa, televisor)instruments que ens informen de tot el que vulguem, però clar, els mitjans de comunicació no reflecteixen la realitat de les coses tal i com són sinó que la transformen als seus gustos, interessos… per això que s’anomene com "quart poder". Abans, estava destinada a un sector limitat per crear influència, ara, ja no està destinada a un sector sinó a tothom. Aquesta situació és clarament una derivació que s’ha fet de forma molt mala dels conceptes "premsa lliure", "no censura", és a dir, s’han format des de conceptes que volien fer neutral la informació, però que tenen rails ideològics molts marcats. Aquesta cosa fa que els mitjans tinguin una línia ideològica que condiciona la informació que transmetrà, el punt de vista, els treballadors i comunicadors, i sobretot està marcat pels propietaris ja que aquestos manipulen les idees per a que siguin bones per als seus interessos polítics i econòmics.
Per aquestes raons que s’anomenem als periodistes com “anti-ètics” o com diria Sòcrates als sofistes: “cuiners de paraules” per a que puguin “entrar” millor en les persones. Aquesta conducta no és moral, és mes una conducta material que fa que tota la informació, que és un dret dels ciutadans (el fet de estar informats), estigui manipulada per unes poques persones, que estableixen un sistema oligàrquic per als seus propis interessos.
Amb tot això podem destacar, per exemple, alguns tipus de diaris: els sensacionalistes, que juguen amb les emocions de la gent per aconseguir ventes i que parlen dels successos criminals, relacions de la gent, sexe, problemes socials… per tant, estar mes a prop de les capes socials mitjanes (premsa groga); diaris interpretatius, són els mes neutrals i informen de política, cultura, economia, noticies internacionals…; els ideològics, eren antigament la “veu” d’una ideologia, des d'el diari es comunicaven amb el poble.
Aquest últim tipus és el que ara, actualment, es desenvolupa amb uns rails “anti-ètics” com hem dit abans. És un diari aparentment normal, com el que es compra tots els dies, però, en realitat, són diaris ideològics que depenen de la ideologia dels seus propietaris, si és del govern….

Per tant, podem dir que per ésser ben informats necessitem llegir dos diaris de dos tipus de ideologies diferents. Però, així i tot, estem en la mateixa situació ja que com es diu “el que te la paraula te el poder” i és per això que, amb la nostra pròpia paraula, hem d’aconseguir la neutralitat d’aquestos, de tots.
Tothom, mobilitzar-vos!